dimarts, 28 de febrer del 2023

Cims Borracosos

Aquesta setmana hem acabat la novel·la d'Emily Brontë Cims borrascosos, i hem descobert que al final acaba bé. Bé, això que acaba bé és un dir, perquè per arribar al clima asserenat que hi ha al final del llibre, pel mig se n'hi han hagut de quedar uns quants. Però millor que no expliquem el final. 

Després d'acabar-lo hem començat a mirar la pel·lícula, en la versió de 1992. El director és Peter Kominsky, la Juliette Binoche interpreta a la Caherine Earnshaw mentre que Ralph Finnes a Heathcliff.

Pel que fa a la fidelitat del film amb el llibre, hi ha diferències d'opinions entre nosaltres. Per exemple, alguns ens havíem imaginat la casa dels Cims com surt al film i altres no; el mateix amb la Granja dels Tords. Pel que fa al paisatge diria que ha estat gravat en el mateix indret  on s'inspira l'obra. Pels personatges també hi ha algunes diferències d'opinions però trobem que no s'allunyen gaire de la descripció personal de cada un que se'n fa al llibre.

Aquí el trailer de la pel·lícula del 1992:




Sobre aquesta lectura universal hem comenta el projecte d'una pàgina web on publicarem tota la informació, dels personatges, de l'autora, de l'obra...

També hem trobat una pàgina en anglès molt completa sobre l'obra: Wuthering Heights

I aquí hi ha el text online de l'obra original en anglès: Wuthering heights e-book


dissabte, 6 de juny del 2015

Camps de concentració


Aquesta setmana hem acabat la lectura de la Metamorfisi de Kafka

La primera classe l'hem dedicada a la lectura del conte "Gregor" de Quim Monzó.
"Gregor" és un relat de Quim Monzó inspirat en el protagonsita de l'obra de Frank Kafka, la Metamorfosi.

Dimarts hem acabat de veure la pel·lícula Dublinesos i després hem parlat del tema dels camps de concentració i hem esmentat llibres que estan relacionats amb els camps. En aquest enllaç hi trobareu molta informació.

Hem parlat de llibres com:

 El diari d'Anna Frank


Si això és un home, de Primo Levi


O el conte "Nit i boira" de Mercè Rodoreda.

Tot seguit hem mirat un documental d'Alain Resnais Nuit et brouillard, que mostra, amb imatges reals, com vivien els presoners en els camps de concentració, la mala higiene, la fam, l'esclavitud, els maltractaments, etc.

Hem vist:




Per acabar hem llegit dos poemes de Wislawa Szymborska.

La primera fotografia de Hitler

I qui és aquest ninó de la bruseta?
Però si és el petit Adolf, el fill dels senyors Hitler!
Potser, quan serà gran, serà tenor a l'òpera de Viena?
De qui és aquesta panxeta tota plena de llet? Aneu a saber:
¿d'un editor, d'un metge , d'un marxant, d'un mossèn?
Fins on el portaran aquests peuetes tan graciosos, fins on?
Al jardí, a l'escola, a l'oficina, a un casamanet
potser amb la filla del burmestre?

Ninoi, petarrell, baldufa, angelet,
ara fa un any, quan va venir al món,
no van mancar signes al cel ni a la terra:
un sol de primavera, pelargonis a la finestra,
música l'rgue de maneta al pati de la casa,
un auguri favorable sobre el paper fi de color rosa,
abans mateix del part, un somni premonitori de la mare:
somiar un colom, vindrà un hoste llargament esperat.
Toc,toc, qui hi ha, és el cor de l'Adolf que truca.

Biberó, bolquer, pitet, zing-zing,
un noi, lloat sia Déu!, i--toquem fusta-- sa i bo,
semblant als pares, a un gat en un cistell,
els infants de tots els altres àlbums de família.
Au, au ara no ens posarem pas a plorar,
sota el drap negre el senyor fotògraf farà clic.

Estudi Klinger, GrabenstraBe, Braunen.
I Braunen és una ciutat modesta, però digna:
sòlides empreses, veïns honrats,
flaire de pastís de llevat i de sabó de barra.
No se sent bordar els gossos ni les pesses del fat.
El mestre d'història s'afluixa el coll dur
i fa un badall damunt les llibretes.


Tombant de segle


Havia de ser millor que els precedents el nostre
                                                           [segle XX
Ja no tindrà temps de demostrar-ho:
té els anys comptats,
la passa vacil·lant,
l'alè panteixent.

Ja han passat massa coses
que no havien de passar,
i allò que havia d'arribar
en 'cabat no ha arribat.

S'havia d'assemblar, entre altres coses,
a una primavera de felicitat.

La por havia d'abandonar muntanyes i valls.
La veritat, més veloç que la mentida,
havia d'arribar la primera a la meta.

Algunes desgràcies
no s'havien de repetir:
com, per exemple, la guerra,
la fam, i d'altres de semblants.

S'havien de tenir en compte
la indefensió dels indefensos,
la confiança i tants altres valors.

Aquell que vulgui gaudir del món
es troba enfrontat a una tasca
impossible d'acomplir.

La ximpleria no és ridícula.
La saviesa no és alegre.
L'esperança
ja no és aquella joveneta,
perdesgràcia, et caetera.

Déu havia de creure per fi en un home
bo i fort,
però el bo i el fort
no han deixat de ser mai dues persones diferents.

<<Com viure?>>, em demanava algú, en una carta,
a qui jo em proposava
de preguntar el mateix.

Altre cop torna a passar
el que ja passava en altre temps:
que no hi ha preguntes tan urgents
com les preguntes ingènues.

A propòsit d'aquesta autora polonesa, també hem fet un exercici d'imitació del seu poema "Elogi dels somnis". Aquí en podeu veure un parell de resultats.


dilluns, 25 de maig del 2015

JAMES JOYCE, Dublinesos

Aquesta setmana només hem tingut dos dies de classe, ja que hi havia sortides i excursions pel mig.
Tot i així, el dimecres vam avançar en la lectura de la Metamorfosi i anàvem aclarint els dubtes que ens sorgien a mesura que llegíem.

Divendres vam començar a mirar la pel·lícula Dublinesos, una de les poques pel·lícules que es pot dir que supera fins i tot el conte en què està basada, el relat titulat "Els morts", el darrer conte del llibre Dublinesos, de James Joyce.

James Joyce(1882-1941), un dels novel·listes més importants del segle XX, renovador del gènere narratiu amb la seva novel·la Ulises,  és l'autor de Dublinesos, un recull de 15 relats breus publicats l'any 1914. L'obra descriu, de manera naturalista, el nivell de vida de la classe mitjana irlandesa d'inicis del segle XX, a la ciutat de Dublín i els seus voltants. Aquestes breus històries van ser escrites durant l'etapa del nacionalisme irlandès i la recerca de la identitat nacional, enmig d'una Irlanda sacsejada per diferents idees i influències. Joyce explica el moment en què un personatge experimenta l'autoconeixement.

La pel·lícula Dublinesos, The Dead com a títol original, va ser estrenada l'any 1987, dirigida per John Huston i va guanyar 3 premis en un mateix any:
1987 dos nominacions a l'Oscar per millor vestuari i millor guió adaptat.
1987 Premis David i Donatello, nominada a millor pel·lícula estrangera.
1897 Cercle de crítics de Nova York: 4 nominacions.

Aquí hi ha el fragment final de la pel·lícula, en anglès subtitulat en castellà:














dissabte, 23 de maig del 2015

Txékhov ( La dama i el gosset), Proust ( la magdalena), Kafka ( La metamorfosi )

Aquesta setmana hem llegit el conte, potser el més famós de Thékhov, "La Dama del Gosset". Aquest autor rus de finals del segle XIX, traspassa la realitat al paper, amb una observació meticulosa i detallada que transforma el conte en una fotografia durable del que vol mostrar. El conte no és una història amb un final sorprenent o amb moments que et produeixin sorpresa, simplement una fotografia.

ANTON P. TXÉKHOV



Anton Pàvlovitx Txèkhov neix el 1860 a Taganrog, al sud de Rússia. Quan té 15 anys el seu pare s’arruïna i abandona la seva família. És per això que amb 16 comença a escriure articles humorístics al periòdic i a aportar diners per mantenir la família. El 1886 ja és un escriptor reconegut i escriu ens els millors diaris de Rússia. En aquests anys se li descobreix que està malalt de tubercolosi, fet que li comporta poder o haver de passar temporades a llocs amb climes més temperats com són Jalta o Niça.

El 1890 visita l'illa-presó de Sakhalín per denunciar les condicions dels presos. L’any 1898, La gavina, la seva primera obra de teatre, de la mà del Teatre d’Art de Stanislavski i Nemiròvitx-Dàntxenko, aconsegueix triomfar a Moscou. Pel que fa  a la seva obra més important i extensa són les narracions curtes o contes, en els quals el seu objectiu era retratar amb la major minuciositat, claredat, i aparentment objectivitat l’estat psicológic i físic del que ell volia mostrar. Les narracions més importants són: Els Camperols (1897), La dama del gosset (1899), La dona de l'apotecari1899).

L’any 1901, ja malalt de tubercolosi, es casa amb l’actriu Olga Knipper. El 1904 mor de la malaltia en un balneari.



LA DAMA DEL GOSSET


Dimitri Gúrov, un encarregat de banc, d’uns quaranta anys, amb família, casa i oci a Moscou, està assegut a la terrassa d’un local social de Jalta, la ciutat d’estiueig de les classes benestants de Rússia.
És un home misogin i a la vegada faldiller. Li encanten les dones potser pel mateix fet de ser misogin, que el porta a sentir-se superior a elles i a creure que les pot dominar.
A més, la monotonia que aporta el benestar, l’avorreix. És per això que la dona amb un gosset que observa amb intencions d’iniciar-hi , en principi, quelcom efímer, no serà la primera amb qui tindrà una relació extramatrimonial.
Ella és Anna Serguéievna, muller d’un baix funcionari que treballa en un poble prop de Sant Petersburg. És jove i se la veu trista.
Ell, amb tota la intenció de satisfer el seu desig, sedueix la  trista i fastigosament avorrida jove.
Ella, però, no es veu amb cor , malgrat agradar-li, de cometre el pecat. El marit de la innocent i inexperta nena, va requerir la seva assistència al poble avorrit. Ella es va acomiadar d’el seu amant estranyament trista.
Ell s’acomiadà pensant que no tardaria a oblidar-la i que per passar l’hivern dur de Moscou n’havia de torbar alguna altra. Així que va establir-se altre cop a la ciutat, a l’hivern, freda però a la vegada activa
Poc temps després, però, es va adonar que aquella dona, aquell capritx, s’havia anat convertint en un corcó que li anava rosegant els seus pensaments. Fins al punt de creure que, cínic com era, s’havia enamorat per primer cop.
Va decidir d’anar-la a veure al seu poble. Allí, ella li va dir que  cada dos mesos s’instal·laria a un hotel de Moscou on es podrien veure. Així ho van fer , estaven enamorats. Ell s’adonà, que ara que s’havia fet vell i començava a tenir els cabells blancs, estava respectant  i estimant una persona de la que ell considerava la “raça inferior”.
També hem parlat de dos escriptors més, olt importants en la narrativa d'inicis del segle XX: Marcel Proust i Franz Kafka.

MARCEL PROUST

Marcel Proust 1900-2.jpgMarcel Proust va néixer a París el 1871 fill d'una família acomodada que li va proporcionar una bona educació. Estudià a les escoles i instituts més prestigiosos de París, on es trobà sovint amb fills d'intel·lectuals reconeguts. Des de petit fins al final de la seva vida el va afectar l'asma. Va estudiar filosofia. Va col·laborar amb, Fernand Gregh, escriptor francès i amic seu des de la infància, en una revista quan tenia vint anys. Va començar a freqüentar els salons intel·lectuals parisencs.
El 1895 va escriure la seva primera obra Jean Santuille. Sobre un home enamorat de la literatura durant el París del XIX.
A principis del XX va ser influït per l'escriptor anglès, John Ruskin, que després de la seva mort va traduir.
El 1906 , després de la mort dels seus pares es traslladà a viure sol en una habitació folrada de suro, on escrigué extenuadament només sortint per anar a sopar. Hi escrigué sense repòs la seva obra més important, A la recerca del temps perdut, una obra que consta de set volums i on el narrador, en primera persona , ens explica els afers de la seva vida, que li vénen a la memòria involuntariament per mitjà dels sentits. En aquest llibre hi reflecteix la seva condició d'homosexual i el que això li comportà.
El 1922 morí a la seva habitació de París d'una bronquitis per la qual no va voler rebre cap tractament.

A final de setmana hem començat a llegir La metamorfosi, de Kafka. Un llibre amb el qual intenta plasmar la vida insignificant d'un treballador que un dia, trencant la rutina, es desperta sent un escarabat. La història, aparentment absurda, descobreix l'opressió que exerceix el sistema sobre l'individu.

FRANZ KAFKA

Neix a Praga, el 1883. En aquells moments, ciutat dintre de l'Imperi Austohongarès, fill d'un comerciant jueu i d'una mare culta. Li ensenyaren el txec però estudià en alemany. La relació amb el seu pare no fou gens bona ja que era molt autoritari i exigent.
Amb una bona educació, quan era adolescent, va començar a llegir Nietszche, Darwin i Haeckel. Va estudiar dret a la universitat de Praga. Va treballar en diverses companyies asseguradores en les quals tenia una jornada laboral molt llarga i mal pagada, fet que no li permetia d'exercir-se en el que l'apassionava, escriure. Formava part, amb uns amics seus, d'un club d'escriptors jueus alemanys.
La seva producció literària no va ser reconeguda fins després de la seva mort, gràcies al seu amic Max Brod. L'única novel·la que va acabar va ser La Metamorfosi. Brod va revisar els seus escrits 
(contes, novel·les com El castelll i El procés, cartes...) i la seva publicació va ressonar per alemanya amb una consideració crítica molt favorable.
Va morir de tubercolosi el 1924.

Per altra banda, el dimecres, vam assitir a una sessió a la classe de 1r D. El músic Joan Josep Mayans, amb una guitarra i una veu punyent, ens va venir a cantar una col·lecció de poemes en català musicats per ell. Des de Jacint Verdaguer fins a Joan Oliver.

Aquí un poema de Verdaguer musicat per ell, "Cant de Gentil", del poema èpic Canigó, que al final de la classe els alumnes vam interpretar amb ell:










dissabte, 9 de maig del 2015

O captain, my captain... i dilemes informàtics

Aquesta setmana l'hem dedicada bàsicament a enllestir la nostra pàgina web de Cims borrascosos. Ens hem repartit la feina i hem publicat l'argument, les versions cinematogràfiques que se n'han fet, citacions de personatges i, el que ens ha portat més maldecaps, les línies del temps, una dedicada a la vida d'Emily Brontë i la seva família i una als personatges de la novel·la. 

Per crear les línies primer vam optar pel programa online Dipity perquè ja sabíem com funcionava d'anys anteriors, però a causa d'uns problemes tècnics vam haver de canviar d'opció. Llavors va començar el famos "pla B", que era un programa, també online, que la professora coneixia que es diu Time Rime però ens vam trobar amb una sorpresa respecte de l'any passat:

Pantalla que apareix quan es vol crear una
 línia del temps a Time Rime

I havent-hi opcions gratuïtes, vam descartar-la. Vam estar buscant per Internet i quan ja tot semblava anar en contra nostre, vam descobrir l'aplicació del Google Drive que es diu "dibuixos". És una aplicació que està molt bé perquè et permet fer tot el que vulguis en el document i hi han moltíssimes plantilles ja creades molt útils, entre les quals vam trobar-ne una d'una línia de temps que, retocant-la una mica i adaptant-la a allò que volíem fer, va quedar molt millor del que ens podríem haver immaginat.

Línia del temps a partir de Google Drive

Un altre dels temes tractats aquesta setmana ha estat la poesia de Walter Whitman, un poeta nord-americà l'obra més famosa del qual és Fulles d'herbes (Leaves of grass, en anglès), un recull de poemes que va anar editant i afegint-hi obres al llarg de la seva vida. Malgrat tot, el tractament de les coses comunes i quotidianes i les seves innovacions mètriques van ser dues de les causes per les quals va rebre moltes crítiques i no van donar-li valor. 
Una de les seves poesies més famoses és "O Captain! My Captain!" dedicada al president Licoln després del seu assassinat el 1865 i també molt coneguda gràcies a la pel·lícula El club dels poetes morts (Deads poets society). 

O Captain! my Captain! our fearful trip is done,
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won,
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring;
                         But O heart! heart! heart!
                            O the bleeding drops of red,
                               Where on the deck my Captain lies,
                                  Fallen cold and dead.
O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills,
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding,
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
                         Here Captain! dear father!
                            This arm beneath your head!
                               It is some dream that on the deck,
                                 You’ve fallen cold and dead.
My Captain does not answer, his lips are pale and still,
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will,
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done,
From fearful trip the victor ship comes in with object won;
                         Exult O shores, and ring O bells!
                            But I with mournful tread,
                               Walk the deck my Captain lies,
                                  Fallen cold and dead.
A continuació hi ha el fragment  més famós de la pel·lícula:




Literatura nord-americana i russa del segle XIX



Aquesta setmana hem començat parlant de la literatura Nord-americana del S.XIX. 


Resultado de imagen de edgar allan poe
Hem destacat l'escriptor Edgar Allan Poe.


Edgar Allan Poe neix a Boston al 1809. Es va dedicar al periodisme i va morir als 40 anys a causa de l'alcoholisme.
Fou l'iniciador de la novel·la de detectius amb els Crims del carrer de la Morgue i autor de contes de terror com "La caiguda de la casa Usher","El gat negre", "El pou i el pèndol".

També hem parlat d'escriptors com:

Herman Nelville
Marck Twain 
Henry James

Tot seguit hem llegit el conte "El cor delator" d'Edgar Allan Poe.

Un resum del conte:
El protagonista és un jove que viu amb un vell. El vell tenia un ull blau, pàl·lid, recobert amb un tel. El jove odiava aquell ull i va decidir acabar amb el vell. El jove totes les nits obria la porta del dormitori del vell amb molta suavitat per no despertar-lo i, a poc a poc, el jove va anar elaborant el  seu pla, fins que una nit va entrar com cada nit ho feia i el va matar.
Després l'assassí va amagar el cadàver a sota del parquet de l'habitació. Més tard van arribar uns policies, alertats per un veí. L'assassí dissimulava perquè estava convençut que no el podrien descobrir, però tenia tan bona oïda que sentia el batec del cor del vell a sota del parquet i davant la policia ho va confessar tot.


Aquesta setmana també hem tingut el gust que la professora del centre Ana Carretero, que sap rus, ens ha dedicat una hora per parlar-nos dels principals autors de la literatura realista russa:

El realisme crític

Se centra a analitzar el món interior de l'individu.  El seu objectiu es presentar " la veritat " de la vida.
Els personatges més important d'aquest moviment són:

Nikolai Gógol (1809-1852)

Escriptor d'Ucraïnès en llengua russa.
A la seva obra ofereix una visió àcida de la corrupta societat de la època del tsar Nicolau I.

Obres
- Les ànimes mortes
- L'inspector


Lev Tolstói (1828-1910)

És el gran mestre en l'anàlisi  de la hipocresia de l'alta societat i de la història de la Rússia del S.XIX.

Obres
- Guerra i pau: És una epopeia de las guerres napoleòniques a través de la vida de dues famílies.





Adaptació televisiva per a la cadena britànica BBC de la novel·la Guerra i pau:



- Anna Karénina: Retrata la decadència de la alta societat russa i els seus problemes morals i ètics. L'última versió cinematogràfica d'aquesta obra és del 2012:


Iván Turguéniev (1818-1883)

A la seva obra es reflecteix la vida rural i dels serfs, plena de frustacions vitals i amors fallits.

Obres
- Pares i fills
- Memòries d'un caçador

Fiodor Dostoievski (1821-1881)

Explorador de l'ànima humana, de les misèries de l'home, de les seves contradiccions en una societat russa governada per els tsars. Els seus personatges sempre estan turmentats. Les seves novel·les estan relacionades amb alguna espina personal que el tortura o que l'ha torturat.

Obres
Crim i càstig: El protagonista viu turmentat per dos crims que ha comès impulsat per la pobresa en què viu la seva família.




- El jugador: obra que reflecteix l'addicció al joc de  Dostoievski.



- Els germans Karamàzov: Segurament la seva millor novel·la. L'obra parla de la moralitat dels actes humans. 

El realisme sociocològic


A finals del S.XIX és l'època d'Antón Txékhov a la literatura russa. Els seus temes principals són els problemes i els canvis a la societat i el destí dels individus.

Antón Txékhov (1860-1904)

Escriptor naturalista, mestre del relat curt i de la descripció de les tempestes espirituals a les quals es veuen sotmeses les persones.

Obres
La dama i el gosset i altres contes
Teatre:
- La gavina
- L'oncle Vània
- Les tres germanes
- L'hort dels cirerers

Per acabar la setmana hem dedicat la classe a la nostra pàgina web dels Cims Borrascosos.

divendres, 1 de maig del 2015

Charles Baudelaire (París, 1821-1867) i el Simbolisme

Comencem la setmana amb el simbolisme, que, tal com el seu nom indica, es basa en l'ús del símbol amb l'objectiu de buscar l'expressió de la realitat immaterial a través de correspondències simbòliques amb coses materials i perceptibles. La metàfora, doncs, és especialment important, juntament amb la sinestèsia.
El simbolisme aparegué a França a finals del segle XIX i és un moviment artístic i literari. Neix com a oposició al Realisme, però també es pot considerar una derivació del Romanticisme. L'obra que inaugura l'inici d'aquest moviment és: Les Fleurs du mal, de Charles Baudelaire. Però, cal destacar també: Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé i Paul Verlaine.
La poesia simbolista es basa en la correspondència entre el símbol i la suprarealitat que es vol expressar, a través de l'anologia. El poetes simbolistes també són anomenats poetes maleïts, per la seva temàtica i pel seu geni, ja que els allunya de la societat en què viuen. El poeta es considera un visionari, que arriba al fons de la condició humana sense cap ordre moral. El poema és com un enigma i juguen amb el poder suggestiu de les paraules. El simbolisme, en poesia, va tenir gran influència en tots els poetes posteriors. El costat obscur, el mal, el vici... són temes que apareixen reflectits en les seves poesies.


En acabat, ens hem centrat en el famós poeta francès Charles Baudelaire i hem fet una petita pinzellada a la seva biografia. Ens ha sorprès la forma de vida dispendiosa que duia i l'etiqueta de "poeta maleït" que li posaren, ja que la seva lírica escandalitzà la moral francesa del s. XIX i fou l'inaugurador de la figura de l'escriptor fatalista. Cal dir, també, que Charles Baudelaire és el darrer gran romànic francès -i el més gran després d'Hugo- i l'iniciador d'un nova sensibilitat, centrada en l'experiència de la vida urbana i en l'observació de les ambivalències del món emotiu i imaginatiu.


 Charles Bauldelaire

"Em mato perquè trobo el tedi d'anar a dormir i el tedi d'alçar-me insuportables. Em mato perquè sóc inútil per als altres i perillós per a mi mateix". És una nota que deixà quan intentà suïcidar-se a l'edat de 26 anys. 

Al dia següent hem acabat de mirar Wuthering Heights i després hem parlat sobre les diferències i semblances que hem anat trobant entre la novel·la i la pel·lícula. La diferència més clara que hi hem trobat, respecte de la pel·lícula, ha estat la falta de la presència tan important que Nelly té a la novel·la. En canvi, a la pel·licula, la narradora és la mateixa Emily Brontë. També hi falten molts detalls que fan que la història no s'entengui gaire bé i surten poc esmentats alguns personatges com: Hindley, Frances i Isabella. Les semblances que hi hem trobat estan relacionades amb el paisatge i l'època, ja que, ambdues coses estan ben recreades. La relació amorosa, fins i tot després de la mort, entre Heathcliff i Cathy també està ben explicada tot i que com hem dit abans, falten molts detalls perquè la pel·lícula sigui més entenedora.



Divendres, hem llegit alguns dels poemes de Charles Baudelaire. El que més m'ha agradat personalment ha estat, sens dubte L'Albatros, en què l'ocell marí és un símbol del mateix poeta.

L'Albatros
Souvent, pour s'amuser, les hommes d'équipage
Prennent des albatros, vastes oiseaux des mers,
Qui suivent, indolents compagnons de voyage,
Le navire glissant sur les gouffres amers.

À peine les ont-ils déposés sur les planches,
Que ces rois de l'azur, maladroits et honteux,
Laissent piteusement leurs grandes ailes blanches
Comme des avirons traîner à côté d'eux.

Ce voyageur ailé, comme il est gauche et veule!
Lui, naguère si beau, qu'il est comique et laid!
L'un agace son bec avec un brûle-gueule,
L'autre mime, en boitant, l'infirme qui volait!

Le Poète est semblable au prince des nuées
Qui hante la tempête et se rit de l'archer;
Exilé sur le sol au milieu des huées,
Ses ailes de géant l'empêchent de marcher.

Charles Baudelaire


També hem llegit i després hem sentit recitats altres poemes com: Correspondències, trad. de Jordi Llovet,  l'Enemic i el Crepuscle Matutí.

L'enemic, poema que hem llegit i hem sentit recitat en català per Sílvia Bel, pertany a la primera secció en què es divideix Les flors del mal, i podem dividir-lo en tres parts. Budelaire fa una reflexió sobre el pas del temps (fugit irreparabile tempus), ja que és l'única cosa que ens arrossega durant la nostra vida i que renova l'analogia entre la vida i el pas de les estacions.
La joventut és una època obscura, difícil i moguda. Tots els patiments durant la seva joventut li han impedit madurar i s'està fent vell. El jardí de què parla és el seu interior, però en comptes de ser un jardí florit està malmès per les pluges i haurà de fer un treball interior per arreglar-lo. Malgrat totes les tempestes durant la seva joventut qui sap si encara el podrà recuperar i fer encara més gran l'aliment.