Aquesta setmana hem acabat la lectura de la
Metamorfisi de Kafka
.
La primera classe l'hem dedicada a la lectura del conte "Gregor" de Quim Monzó.
"Gregor" és un relat de Quim Monzó inspirat en el protagonsita de l'obra de Frank Kafka, la Metamorfosi.
Dimarts hem acabat de veure la pel·lícula
Dublinesos i després hem parlat del tema dels camps de concentració i hem esmentat llibres que estan relacionats amb els camps. En aquest
enllaç hi trobareu molta informació.
Hem parlat de llibres com:
Si això és un home, de Primo Levi
O el conte "Nit i boira" de Mercè Rodoreda.
Tot seguit hem mirat un documental d'Alain Resnais Nuit et brouillard, que mostra, amb imatges reals, com vivien els presoners en els camps de concentració, la mala higiene, la fam, l'esclavitud, els maltractaments, etc.
Hem vist:
Per acabar hem llegit dos poemes de Wislawa Szymborska.
La primera fotografia de Hitler
I qui és aquest ninó de la bruseta?
Però si és el petit Adolf, el fill dels senyors Hitler!
Potser, quan serà gran, serà tenor a l'òpera de Viena?
De qui és aquesta panxeta tota plena de llet? Aneu a saber:
¿d'un editor, d'un metge , d'un marxant, d'un mossèn?
Fins on el portaran aquests peuetes tan graciosos, fins on?
Al jardí, a l'escola, a l'oficina, a un casamanet
potser amb la filla del burmestre?
Ninoi, petarrell, baldufa, angelet,
ara fa un any, quan va venir al món,
no van mancar signes al cel ni a la terra:
un sol de primavera, pelargonis a la finestra,
música l'rgue de maneta al pati de la casa,
un auguri favorable sobre el paper fi de color rosa,
abans mateix del part, un somni premonitori de la mare:
somiar un colom, vindrà un hoste llargament esperat.
Toc,toc, qui hi ha, és el cor de l'Adolf que truca.
Biberó, bolquer, pitet, zing-zing,
un noi, lloat sia Déu!, i--toquem fusta-- sa i bo,
semblant als pares, a un gat en un cistell,
els infants de tots els altres àlbums de família.
Au, au ara no ens posarem pas a plorar,
sota el drap negre el senyor fotògraf farà clic.
Estudi Klinger, GrabenstraBe, Braunen.
I Braunen és una ciutat modesta, però digna:
sòlides empreses, veïns honrats,
flaire de pastís de llevat i de sabó de barra.
No se sent bordar els gossos ni les pesses del fat.
El mestre d'història s'afluixa el coll dur
i fa un badall damunt les llibretes.
Tombant de segle
Havia de ser millor que els precedents el nostre
[segle XX
Ja no tindrà temps de demostrar-ho:
té els anys comptats,
la passa vacil·lant,
l'alè panteixent.
Ja han passat massa coses
que no havien de passar,
i allò que havia d'arribar
en 'cabat no ha arribat.
S'havia d'assemblar, entre altres coses,
a una primavera de felicitat.
La por havia d'abandonar muntanyes i valls.
La veritat, més veloç que la mentida,
havia d'arribar la primera a la meta.
Algunes desgràcies
no s'havien de repetir:
com, per exemple, la guerra,
la fam, i d'altres de semblants.
S'havien de tenir en compte
la indefensió dels indefensos,
la confiança i tants altres valors.
Aquell que vulgui gaudir del món
es troba enfrontat a una tasca
impossible d'acomplir.
La ximpleria no és ridícula.
La saviesa no és alegre.
L'esperança
ja no és aquella joveneta,
perdesgràcia, et caetera.
Déu havia de creure per fi en un home
bo i fort,
però el bo i el fort
no han deixat de ser mai dues persones diferents.
<<Com viure?>>, em demanava algú, en una carta,
a qui jo em proposava
de preguntar el mateix.
Altre cop torna a passar
el que ja passava en altre temps:
que no hi ha preguntes tan urgents
com les preguntes ingènues.
A propòsit d'aquesta autora polonesa, també hem fet un exercici d'imitació del seu poema "Elogi dels somnis".
Aquí en podeu veure un parell de resultats.
